Pere Perelló entrevista a Jaume Font a Postals d’Huialfàs.
JAUME FONT I BARCELÓ. “El capità de l’equip”.
Polític i batle pobler que malgrat una vida intensa dedicada a sa Pobla i a Mallorca, no ha perdut el somriure ni la seva passió per la vida.
A en Jaume Font, de Can Miqueló, de ben jovenet ja l’hi agradaven (i encara ara) els esports, especialment el bàsquet, i més tard el pàdel. Ho recorda quan parla dels seus anys d’estudis a Santo Tomás de Aquino, a Inca. No calia que el nomenessin que quan hi havia un partidet quasi sempre sortia de capità. Organitzar, treballar i guanyar eren la seva dèria i el seu objectiu.
Va entrar en política el 1983 com a regidor de Convergència Poblera. Tenia vint-i-un anys. Va saber mantenir una vitalitat i un compromís de servei fora de dubte al llarg de la seva trajectòria política i humana.
Malgrat dedicar-se a la cosa pública, mai ha abandonat del tot els fogons i la restauració, ja fos al restaurant Los Patos o a altres indrets. El detall i el compromís amb la bona cuina mallorquina sempre l’han acompanyat.
Amb el temps vindria la batlia de sa Pobla, ser diputat al Parlament de les Illes Balears, senador a Madrid, conseller del Consell de Mallorca i conseller de Medi Ambient. Quan va deixar el Partit Popular per fortes discrepàncies ideològiques i d’estratègia, va fundar partits polítics que pretenien crear espais no construïts d’àmbit social i humà.
Al mateix temps dels anys públics, ha estat i és fill, pare, marit, padrí, amic i germà. Al llarg de tota la seva vida, na Puri ha jugat un paper vital dins aquesta dilatada carrera.
A sa Pobla, tenim recel als canvis perquè ens creen angoixa, no els encaixam bé quan arriben i solen esser mal acceptats. Això ho sap bé en Jaume perquè ho ha patit en pròpia carn en diverses ocasions al llarg de la seva trajectòria política i personal. Temps a venir, qui vulgui entendre la vida de sa Pobla i de Mallorca entre 1983 i 2020, haurà d’estudiar inevitablement la figura i el llegat de Jaume Font.
