A Postals d’Huialfàs, Pere Perelló entrevistarà a Pep Siset, un poeta enamorat de la vida.
En Pep Siset va jugar i créixer als carrers sense asfaltar de sa Pobla, aquells que feien olors d’encens el mes de Maria i de patateres acabades de treure amb gavilans als sementers. La placeta de l’Església, el carrer Escola i el carrer Asalto foren els escenaris principals dels seus jocs de bolles, cromos i de cavall fort.
Ara bé, la seva bogeria era la música. Sovint es posava a cantar acompanyat d’una pandereta -com si fos el cantant més famós de Los Bravos- o muntava una bateria amb ribelles i casseroles.
Per això, amb el temps, va ser lògic que pugés als escenaris tot cercant l’essència d’Ovidi Montllor, Raimon, Ausiàs March o Salvador Espriu.
La música i les lletres formen part de la seva ànima inquieta i li obriren les portes i la consciència a la poesia en català.
Amb uns texans i una vella guitarra va trescar per Eivissa, Jaén i per la Mallorca dels anys setanta i vuitanta. El somni de construir un món més just i solidari l’ha acompanyat de llavors ençà (fragment de l’article “Albopàs. L’estació de Pep Siset” al diari Ara Balears).
Pep Gómez, Pep Siset, és un cantautor, poeta, dramaturg, filòsof i professor. L’hi agrada tastar i compartir la vida. Els petits detalls, les paraules sentides que només es troben dins el silenci i amb els ulls tancats.
Conversam amb ell i escoltam la seva poesia escrita.
