Pere Perelló entrevista a Josep Joan Capó a Postals d’Huialfàs.
Josep Joan Capó i Serra (1953): un hereu del maig del 1968.
En Josep Joan és fill de Margalida Serra, Panxa, la dona de la caseta de fust a la carretera de Muro que ben aviat arribarà als cent anys, i de Joan Capó, que va fer feina al magatzem de Cas Putxer.
La seva mare de dia 1 de gener a 31 de desembre era l’encarregada de tallar el trànsit quan passava el tren (a distintes hores) per la carretera de Muro. Tenia dues cadenes llargues, una caseta de fust i un drap fermat a un pal que li donaven tota l’autoritat de món. La vida familiar del nostre convidat a Postals d’Huialfàs i de les seves germanes, va venir condicionada per aquesta caseta, que s’hauria d’haver conservat, com tantes altres coses.
En Josep Joan, de jove, volia ser metge, però els camins del Senyor són inescrutables i quan se’n va témer ja tenia la carrera de magisteri davall el braç. Per edat i coherència, podem dir que pertany a la generació del maig del 68. Això vol dir que de jove era mig revolucionari, mig hippy, totalment íntegre i especialment tranquil (malgrat que el cap sempre li bull). Potser
per aquest tarannà va anar uns mesos a fer de mestre a Formentera, cap al 1980. El seu fill Marc tenia just quatre dies quan varen partir cap a l’aventura del paradís perdut, o trobat? Una vida després, recorda aquells mesos amb delit i el regust d’una felicitat que ja no tornarà.
De tornada a Mallorca, la seva vida va agafar molta velocitat: mestre a Calvià, Ciutat i Pollença. Regidor per Convergència Poblera. Batle durant nou mesos i un dia per designi judicial, talment el temps d’un embaràs, suficient per parir Sa Marjal.
També va ser corredor d’assegurances, director de la Caixa Rural i de la Caixa de Pensions a sa Pobla. I ara, jubilat. Recorda amb especial lluïssor als ulls com es va anar fent gran el Museu
d’Art de Can Planes i la tristor de viure’n el fracàs.
Amb ell parlarem demà divendres 9 de juny del 2023. Mentre arriba l’hora de la conversa,
meditarà les respostes jugant a golf amb la precisió i serenor que el caracteritzen. I somiant amb un país sobirà, que tant estima.
