24/05/2022 Entrevista a Júlia Mèrida

🎼 A sa Pobla Ràdio seguim entrevistant a joves i repetim entrevistada, de fet! Tornam a entrevistar a Júlia Mèrida.
🔄 El primer pic que ho vam fer, ho férem per ser una dona que crea contingut audiovisual d’entreteniment en català, tant i tan necessari. El seu podcast és Pati de Butaques. Hi difon informació cultural i musical. La segona vegada, ho vam fer per tractar el tsunami de Motomami, de la gran Rosalía. I el tercer per comentar Un Minut Estroboscòpica, d’Antònia Font. Totes entrevistes disponibles al nostre web.
🔜 Sent musicòloga, ha tornat a ser aquí per tractar el darrer boom musical: “Un Verano sin Ti”, de Bad Bunny. L’artista llatí no se posa a fer un disc per mitja dotzena de temes.
ℹ️ El darrer àlbum són ni més ni menys que 23 temes –que es diu aviat– i dura quasi una hora i mitja. És el cinquè àlbum de Benito Antonio Martínez Ocasio, que és el seu nom complet. L’artista més escoltat a Spotify i a diverses plataformes de música a escala mundial. Volem saber què en diu la crítica i què en diu na Júlia Mèrida.
🎧 El disc, de 23 peces, es divideix en dues parts. La “Cara A”, que és el costat de festa, diversió i “bellaqueo”. Amb col·laboracions de Chencho Corleone, Raw Alenjandro, Jhay Cortez i Tony Dice. La majoria d’aquest costat és reggaeton i ve acompanyat de trets ja característics de Bad Bunny.
🔊 La “Cara B” és el costat nostàlgic o millor anomenat com a “Sad Bunny”, ple de desamor i amb més col·laboracions. “Ojitos Lindos”, “Dos Mil 16”, “Otro Atardecer” o “Andrea” són alguns dels hits.
💭 Hem comentat aquest reggaeton i les dues cares del disc.
💬 Xoca un poc el final del disc, perquè acaba amb “Calladita”, una cançó que s’ha convertit en himne i la preferida de tots, segons la crítica; i que va debutar el 2019. Per què fa això Bad Bunny? Els crítics diuen que amb això demostra que Bad Bunny fa lo que li dóna la gana.
💭 Supòs que la pregunta general, com en molts d’aquests artistes o grups tan admirats, és si mos ha agradat pel disc que és o si hi ha tant de hype per l’artista que ja ens agrada directament per popularitat, més que per la qualitat de l’àlbum. Què en trobes tu d’això?