Pere Perelló entrevista a Margalida Carrió, treballadora social i directora del Centre de Dia de sa Pobla. Junts reflexionen sobre el fet de tornar grans.
“Tornar gran vol dir anar amollant coses”.Som actors que a voltes,espectadors que a voltes,senzillament i com si res, la vida ens dona i pren paper.(Un núvol blanc, de Lluís Llach)Veure com se’n van els nostres referents. O senzillament observar com de cada dia tornen més “petits”. Tornar gran, una de les etapes, com les altres, que no estam preparats per afrontar, o sí? Tornar gran, potser, és viure una successió de pèrdues i de renúncies, enyors, desercions. Cada dia, cada moment, cada instant és únic irrepetible, irrecuperable.Tornar gran potser també és aprendre a escoltar, abraçar, admirar, assaborir, enllaçar, estrènyer el present i capturar la nit. Josep Maria Espinàs reivindicava la vida com una guitarra molt aspra, que hem d’abraçar sense por (…) Si hi ha moments dolents, no em privaran de ser feliç, deia. El psicoanalista infantil Donald Winnicott deia que per tornar gran o vell, al mateix temps, havíem de tornar petits per un dia poder passar per un foradet anomenat “mort”.Amb tot hem de ser valents. Ens costa a uns i altres, però cal ser valents i dignes. Assaborir la plenitud. Cada dia a la porta o la finestra, miro i… ells, elles són més lluny, quasi no els reconec. Perden les fulles per quedar nus d’essència.Margalida Carrió i Cladera, de pare murero i mare poblera, va estudiar Treball Social a la UIB. El 1999 va acabar els estudis i va començar de manera esporàdica a la Creu Roja. Li varen veure sensibilitat amb la gent gran i va iniciar el seu aprenentatge. El seu propi camí.El 2003 va començar a treballar als Serveis Socials de sa Pobla, conjuntament amb n’Agnès. Altra vegada li assignaren treballar amb la gent major. Des d’aquest punt, no ha deixat mai la mà als nostres pares i padrins. I ho fa amb una sensibilitat única. Exquisida.El 2008 l’anomenaren coordinadora del Centre de Dia Huialfàs, en temps del batle Comas. Càrrec que encara labora, amb un equip valuós de treballadores. Elles cuiden una part dels nostres majors. També les mancances que patim en tornar grans.De tot plegat en volem parlar amb na Marga. Volem compartir conversa i obrir els ulls i les orelles per tenir menys pors i sobretot gaudir d’estimar millor als nostres majors.
All reactions:1010
