Pere Perelló i Isabel Crespí entrevisten a Maria Antònia Roig, una mestra excepcional, a Postals d’Huialfàs.
Per entendre la vertadera naturalesa humana i professional de na Maria Antònia Roig, cal veure-la envoltada d’infants i observar el seu mestratge en l’art de la paraula, la manera com els mira i de com és capaç de captar la seva curiositat. Per damunt de tot na Maria Antònia és una MESTRA (en majúscules). Per ser rigorosos, l’hauríem d’anomenar Dra. Roig, però ben segur que ens renyinaria.
A banda de la seva feina de tota una vida dedicada a fer de mestra, ha dedicat esforços importants a la recerca i la investigació, on es mou com un peix dins l’aigua. Ho sabem perquè aquests anys l’hem tinguda (un privilegi) treballant i fent recerca a l’Arxiu Municipal de sa Pobla. Els treballs i articles relacionats amb l’educació i la sanitat així ho demostren.
El 2005 va publicar “Dona i educació a Mallorca” a l’editorial Documenta Balear. Era una part de la seva tesi doctoral titulada “Història de l’Escola Normal Femenina (1913-1931)”. Per dur-la a bon port va haver de gratar per arxius de Ciutat, d’Alcalà d’Henares i de Salamanca, quasi res.
Na Maria Antònia no deixa de sorprendre’ns. El 1989 va ser membre fundadora de la Coral de sa Pobla. Els qui la coneixem sabem que és una dona plena de vida i de curolles. Li agrada la recerca als papers i diaris antics, a les xarxes digitals s’hi mou com si no hagués fet res més en la seva vida. Persona molt rigorosa amb la informació, no deixa cap detall sense explicar o fermar. Viatjar, la música, els nets, llegir i pensar o reflexionar aquestes i altres curolles la conformen com a dona.
A l’edat de quaranta anys, és de la promoció del 1969, va decidir que necessitava obrir la seva mirada. Fou quan començà a estudiar altra vegada i es llicencià en Pedagogia i a continuació va fer el doctorat a l’UIB.
La seva trajectòria professional està estretament vinculada amb l’Escola Graduada de sa Pobla, no només perquè en va escriure la seva història el 1998 a un llibre, sinó també perquè hi va exercir de mestra durant molts d’anys.
Els qui trescam per l’Arxiu sabem el privilegi que suposa el seu somriure i la seva vitalitat.
